El banc “del” Cirilo és de pedra i quasi sempre hi ha fulles o altres brosses que cauen dels arbres del damunt. Com que aquests dies passats ha plogut, encara ho està més.Amb la mà ho aparto tot i seiem.
Sempre m’ha cridat l’atenció un gest que fan les persones grans quan s’asseuen, i és aquest deixarse caure final quan el cul ja és a pocs centimetros del seient. Així ho fa també el Cirilo quan ja hi netejat el banc, estira amunt una mica els pantalons per a doblegar les cames amb més comiditat i posa el bastó al mig, com sempre, amb una ma sobre l’altra.
Et deus tenir ben après el punt de vista, he Cirilo?
No te creguis. Moltes vegades se mira sin ver i altres veus sin mirar con atenció. Ademés, tot canvia i no lo veus. Sí, es clar…
No te creguis que hablo por hablar.
Te n’explicaré una: quan de nen empecé a treballar a la pedrera havia un home que a mi me semblava ya molt vell. Ara me sembla que devia tenir unos cinquanta anys. Aquell home se quedava moltes vegades mirando la pedrera por la parte de dalt, al costat del tall. Sense fer res. La primera vegada jo tenia miedo por ell, porque ja havia après que el capataz no se andava con chiquitas.
Al cabo del rato se acostaba a ell el capataz i l’home senyalava el terra i deia: aquí, aquí, aquí y aquí. Pues por allí se partia la pedra. No te diré como un flam, pero casi. Un dia me va dir que antes de mirar la pedra lo mirava tot. Escolta Franciscu, parlant de faena, avui tens vacances?
No Cirilo. O sí, no ho sé. Avui és el meu primer dia de jubilat.
Cirilo, m’has sentit?.
Clar. Que vols, que te feliciti? És lo que tothom fa no?
Me pensava que eras més jove.
De fet em falten dos anys, però s’ha fet un d’aquests arreglos que s’acaben amb els seixanta cinc. Espero que em donaràs algun consell, he?
Passen uns turistes d’aquests de la samarreta chorra amb escrits en anglès. Van despistats: Mirrou? Busquen la Fundació Miró aquests també. Els hi dic que pugin, que és aquí damunt.
Una estona de silenci que sem fa llarga.
El Cirilo, sense mirar-me em diu: consell? Saps allò de “consejos vendo, que para mí no tengo”? Ja tens tu prou coco para que yo te doni consells.
Vinga Franciscu, ayúdame a aixecar-me i anem avall que ando muy poco a poco.
Quan tornem a passar davant de la bellaombra les cotorretes encara fan xivarri. Avui el sol apreta.
[@more@]
Veig que ha triat un bon dia per jubilar-se, espero que el Sant Jordi hagi anat molt bé. Felicitats!
felicitats i a disfrutar,ara toca aixo.