Des que em vaig jubilar hi estat aprenent a escriure mig bé en català.
En comptes d'anar al taller, que ja no hi puc anar, hi estat unes sis hores diàries estudiant. Ara ja fa dues setmanes i ja en tinc prou. Prou i basta, que diuen.
Li vaig demanar al meu amic Josep que m'orientés de com havia de fer-ho, ell que és un home d'una gran cultura. I em va donar una bona orientació. Ara, el que he après tots aquests dies i amb l'ajuda del corrector em sembla que la cosa ja quedarà potable. I a més tindré a mà la llibreta de notes que hi estat fent.
No hi treballat vuit hores com al taller, perquè això d'estar tanta estona assegut és nou per a mí, em trobava el cul quadrat, de manera que he fet dos descansos d'una hora al dematí i una hora a la tarda.
Però això de sortir a donar una volta a les onze ho hi trobat estrany. Una sensació rara d'estar fotent el manta quan tothom està pencant. Bueno, tothom no, perquè es veu molta gent pel carrer, però son gent com ara jo o més grans. (ja sé que haig d'escriure "bé" en comptes de bueno, però em sembla que tot i que aprengui algunes coses em pendré les meves llibertats a l'hora d'escriure. Al capdevall no m'haig de presentar a cap exàmen).
També ha anat bé perquè així no ha canviat res, la mestressa va a treballar com sempre i jo he pencat com sempre però a casa en comptes del taller.
Ara tocarà anar per una altra cosa.
[@more@]
Res de sensació estranya, ja ha treballat prou i ara toca gaudir sense remordiments. Que la vida és per això, no per estar tot el dia pencant.
Aixo es per disfrutar ho,quant algu hi arriba es perque ja ha pencat prou,que penquin els altres ar
Aixo es per disfrutar ho,quant algu hi arriba es perque ja ha pencat prou,que penquin els altres ara
Franciscu, amb lo inquiet que és vosté estic segura que lo últim que farà serà aburrir-se! Que vosté és un home de recursos!!!!
Al taller que hi feia? era un taller de cotxes?
Molts petons!
Ei Pde40, Driver, que no em queixo jo!
Al cap i a la fi ho podia haver allargat. Però “a lo hecho, pecho” que diuen. No serveix de res mirar enrera. És ben sapigut que el temps dona i nega raons. Doncs ell dirà. Però jo no em queixo.
Una altre cosa és el valor que cada ú donem a la feina i com la feina, per cabrona que sigui en alguns cassos (en el meu psè, més o menys com la mitja suposo), dona vida.
Per exemple Driver, quina part de tu mateix li deus al taxi? Osti, la tira! Mi jugo un peix. Doncs, ma o meno per aquí van els tiros.
Gemminola, gràcies pel “xute” de moral tu també. No, el taller no és de cotxes, és industria mecànica de màquina-eina, saps?
Bueno, sincerament, gràcies a tots.
Bones Franciscu, jo no coneixia el seu bloc i gràcies a un comentari al bloc dp’en Pd40 he tingut el plaer de coneixer-lo, aniré passant m’ha agradat molt. Felicitats per la jubilacio !!!
Benvingut Farlopa al meu bloc, i moltes gràcies per la felicitació i la seva amabilitat.
Ens llegirem.