Arxiu de l'autor: pebre

  Si vostès volen, em trobaràn a  http://Franciscu.blogspot.com Gràcies.       [@more@] Tweet

Mai m’ha agradat llevar-me tard. Ni anar a dormir tard. Una cosa porta l’altra. Trobo que les llums del matí son una mena de benedicció que ens prepara pel dia, una mena de bany d’or que ho fa tot més amable, … Continua llegint →

Des que em vaig jubilar hi estat aprenent a escriure mig bé en català.En comptes d'anar al taller, que ja no hi puc anar, hi estat unes sis hores diàries estudiant. Ara ja fa dues setmanes i ja en tinc prou. … Continua llegint →

 Aquesta colla del governing de la City de Barceloning, entre els que hi ha antisisteming, es superen dia que passa. Ara han inventat el “bicing”. Del Forum sense l’accent que havia de moure el mon –i que només va moure les … Continua llegint →

El banc “del” Cirilo és de pedra i quasi sempre hi ha fulles o altres brosses que cauen dels arbres del damunt. Com que aquests dies passats ha plogut, encara ho està més.Amb la mà ho aparto tot i seiem. … Continua llegint →

La funció es a punt de comensar. Que pendrán els senyors?  Jo una menta amb sifón, gràcies.   [@more@] Tweet

  Aquest matí era al quioscu de la Mercè mirant les portades del diaris del carrer quan m’han tocat a l’espatlla. Era el Cirilo que ha allargat la punta de goma del bastó. He estat content de veurel, que feia … Continua llegint →

  Fa uns dies que han tornat les orenetes. De fet son falziots, tal com em va explicar un veí que hi entén molt d’ocells. Son aquestes que no paren de volar, que van a gran velocitat esquivant les cases, … Continua llegint →

  El temps passa i amb el seu pas els humans axafem les nostre propies marques. Em penso que de grans fem com quan erem canalla, que ens agradava escriure a la sorra i esperar a veure com la onada … Continua llegint →

Ha plogut molt, molt. Se m’ha ocorregut la infelis idea de fer la resta, 2007-1965= 42.  42 anys. 42 tacus que han passat des d’aleshores. Refot, tu, cullons. I llavorens ja m’afaitava. (ara toca dir allò que diem la gent … Continua llegint →